l argent de poche
par minloute le, 23/01/2006à ch' momint là quand que t avos vingt centimes, chéto djà eune sacrée somme pour acater des bonbons, l' plaisi chéto pas del minger, non l' plus grand plaisi , chéto d' partir à mon d' chez Maréchal, qu avant chéto tenu par les soeurs Balavoine, et sintir dins' poque, l' pieche, car in l' sérro bin i fallo pas la perte in route
in rintro , in raviso bin ché bonbons, pi l' calcul mental in in faiso en calculant in prenant chi in prenant là pour savoir si in' n auro assez
d ailleurs souvient l' boulangère ale nous tiro d' not' rév'rie, car in éto cor in train d' comparer , d hésiter , mais qu in avo pas cor décidé
in choisisso , in payo, bon in éto contint après quand meme, mais chéto pu l' meme joie